PONT DE BARQUES
​
Hem anat a Tortosa, passant per Ferrerías. Creuem el pont de l’Estat per entrar a la ciutat. Per aquí passava María Rosa, aleshores, era un pont de barques.
Nosaltres ens parem a observar allò que ens ofereix el paisatge: catedral, barri del Rastre, el castell i les muralles. I a la part superior, l'hospital “Verge de la Cinta”, situat a la zona on, en temps de María Rosa, existia la caserna i que en èpoques d'epidèmies es convertia en Llatzaret. Tenim constància que María Rosa i les germanes de les comunitats de Tortosa es prestaven voluntàriament a cuidar els malalts.
Ens quedem per un moment amb aquesta imatge: La disponibilitat i el compromís sense condicions. Aquests eren els sentiments de María Rosa: per beneficiar al pobre i al malalt no trobava traves ni dificultats.
​
​
​
BISBAT
Visitem el Bisbat. Edifici entranyable per a María Rosa donada la tramitació que va haver de realitzar, especialment durant el període de la fundació de l'Institut.
Consultes, peticions, orientacions… tot un ventall de preguntes i respostes entre ella —Fundadora d'una Congregació—, i el Vicari Capitular de torn, Àngelo Sancho o Ramón Manero. Després, amb el bisbe Vilamitjana, gran amic i benefactor del nou Institut.
Una vegada a l'interior de l'edifici, podem pujar per l'escala volada gòtica, que ella va trepitjar tantes vegades ...
HOSPITAL DE LA SANTA CREU
​
Ens trobem a l'actual plaça dels Estudis, en temps de María Rosa, plaça de l'Hospital.
Estem a prop de la catedral i del palau episcopal i al costat de les velles construccions renaixentistes dels Reials Col·legis i l'església de Sant Domènech.
Actualment aquest edifici és la seu dels Jutjats de Tortosa. És l'antic hospital de la Santa Creu. Damunt de la porta encara podem llegir el nom: “Hospital Sta. Cruz, año 1768”.
L'edifici és barroc i va ser construït per donar servei com a hospital. Al moment de la desamortització de Mendizabal, era l'hospital més important de la província de Tarragona, quant a nombre de llits.
Va desenvolupar la seva funció fins el 1906, any en què va ser traslladat a la Casa de Misericòrdia de Jesús.
D'aquest hospital es va fer càrrec María Rosa Molas el 13 d'abril de 1852.
​
CASA DE MISERICÒRDIA I TRIBUNA
​
Ens situem enfront de la Casa de Misericòrdia i de la tribuna.
Aquesta casa encara conserva la façana i les escales que accedien a l'interior. Avui és un Centre Sociosanitari, pioner a Catalunya. Segueix acollint i atenent amb preferència als ancians més necessitats.
Si mirem a la nostra dreta, a la paret amb arcs, veiem una vidriera que protegeix la tribuna, que en temps de María Rosa Molas donava a l'interior de l'església, avui desapareguda per eixamplar el carrer. És una d’aquestes balconades que donaven a l’interior de l’església, protegida per un senzill enreixat de fusta, i així era un lloc discret de pregària.
Podrem observar-la, accedint a l’ interior de la sala-capella.
​
CENTRE D'INTERPRETACIÓ DEL RENAIXEMENT, PORTA DE L'ANTIC AJUNTAMENT
Dins l'església de Sant Domènech veurem una porta, que clarament no correspon al lloc i que és la porta d'accés a l'edifici de l'antic Ajuntament, del segle XIX. Per tant, del temps de María Rosa Molas.
Quan es va enderrocar es va conservar i es va col·locar en aquest lloc que es va recuperar com a museu històric de la ciutat.
Com estem fent la ruta de la Mare, una vegada dins de l'església, podem passar per aquesta porta per sortir al carrer de la Vall i d'aquí al carrer Montcada.
Abans de seguir, ens aturem al carrer de la Vall, que ocupava part del curs de la riera del Rastre, -avui canalitzada- i que omplia el seu cabal quan plovia posant en perill les cases veïnes. En una d'aquestes ocasions va malmetre la paret de l'hospital que mira vers aquest carrer, i que queda ara a les nostres esquenes, per la qual cosa va haver-hi enssorraments i van haver de desallotjar l'hospital, traslladant temporalment els malalts a la Casa de Misericòrdia de Jesús.
Pensem en totes les dificultats que això suposaria, com les Germanes acompanyarien als malalts i en els treballs per fer el trasllat. Seguim els seus passos, la seva experiència vital, buscar en tot el bé dels altres, mai el seu propi interès. Són les seves paraules: “cercar el bé dels pobres i la glòria de Déu”.
Pel carrer de la Vall ens dirigim al carrer Montcada, nº 13, per visitar el lloc de l'escola pública i primer col·legi de les Germanes.
​
​
COL·LEGI CARRER MONTCADA
Ens situem enfront del nº 13, una casa amb porta d'arc que conserva l'estructura de l'edifici del primer col·legi per a noies dirigit per María Rosa.
Anteriorment l'Ajuntament de Tortosa, veient la bona marxa que havia pres la Casa de Misericòrdia, va decidir encarregar també l'Escola Pública de noies, a les Germanes. Aviat el prestigi de l'escola creix entre la societat tortosina i no queden places vacants. Això ens situa en el mes de març de 1851.
Més endavant els canvis socials afectaran també la marxa d'aquesta Escola, i les Germanes es van veure obligades a deixar-la. Aleshores obren una escola al seu càrrec al lloc on ens trobem.
A la nostra esquena, en el parc podem veure la porta d'estil neoclàssic que donava accés a l'escola pública.
​
​
CONVENT DELS FRANCISCANS, ACTUAL PARRÒQUIA DE JESÚS
Ja hem tornat de nou a Jesús, i en arribar podem albirar la torre de l'església parroquial a l'esquerra i al fons a la dreta la Casa Mare, final de la nostra ruta.
L'església forma part del conjunt de l'antic convent dels pares franciscans. En aquest edifici confiscat per les autoritats civils es va traslladar en dues ocasions l'hospital de la Santa Creu, en temps de Maria Rosa. Al 1906 es va traslladar definitivament a la Casa de Misericòrdia.
Ens trobem a la vora del canal de la dreta de l'Ebre, inaugurat l'any 1857, que ens recorda l'inici del període fundacional de la Congregació.
I ens dirigim a la Casa Mare pel carrer de la Rosa, en el nº 15 podrem veure una data en la portalada de la casa -1859-, esculpida en marbre rosat de Tortosa, un any que ens segueix recordant el període fundacional.
​
​
ACTUAL COL·LEGI
El Col·legi “Ntra. Sra. de la Consolación” de Tortosa és un centre concertat per la Generalitat de Catalunya. És una escola basada en el carisma de Santa Maria Rosa Molas, educadora en pedagogia de l’amor i la solidaritat. Seguint el seu exemple, la nostra escola fomenta el treball en equip dins d’un clima de senzillesa, acollida i tolerància. S’instrueix en totes les matèries fomentant l’educació en valors per a aconseguir una formació integral de tots els alumnes.
​
El nostre col·legi es troba ubicat al bell mig de la ciutat de Tortosa, en concret al carrer Argentina número 32-34. Aquest emplaçament és el mateix des de l’any 1947. La zona/barri se’n diu Eixample, a la zona que limita amb el Centre. És una zona comercial i amb un nivell lingüístic català elevat, amb fortes arrels tortosines, tot i que, darrerament ha hagut un augment de vivendes habitades per gent vinguda d’altres països.
​
​
CASA MARE DE LES GERMANES DE LA CONSOLACIÓ
​
Aquesta és la Casa Mare que fou el somni que María Rosa Molas no va poder veure realitzat: disposar d'una casa per a la formació de les novícies.
Va ser el 13 de juny de 1878 quan es va posar la primera pedra i, el 4 d'octubre de 1880, es van instal·lar les germanes i les Novícies essent la casa matriu i noviciat.
Aquesta és la Casa Mare que moltes germanes han conegut fins a les noves obres de 1987, amb un pati interior envoltat d’un artístic claustre, formant un quadrat.
Actualment la Casa Mare acull la residència de germanes majors i la comunitat de germanes que les atenen i acompanyen en aquesta etapa de les seves vides.
També es dedica en part a ser casa d'espiritualitat que està disponible per acollir grups de germanes i laics que s'acosten a la Casa per participar de trobades de formació, de renovació o exercicis espirituals, així com de celebracions diverses, festes congregacionals i professions de germanes.
Aquí visitarem el Museu i l'església on està el retaule-sepulcre de santa María Rosa Molas. Tanmateix veurem el museu missioner i el mural de mosaic de trencadís que, d'una manera plàstica, recorre l'obra de Salvació-Consolació.
​
​
​
................................................
I fins a aquí el nostre recorregut.
​
Gràcies per acompanyar-nos i que María Rosa segueixi inspirant el vostre camí, ara, per la ruta de la vida de cada dia.
Una salutació molt cordial. Germanes de la Consolació.
​
CARRER DE LA ROSA
Al llarg dels 27 anys que María Rosa va viure entre Jesús i Tortosa, podem pensar en la quantitat de persones que va conèixer. Homes i dones que es van acostar a la seva vida, que van saber de les seves conviccions i dels seus plans. Van ser amics i col·laboradors de la seva Obra, la Consolació. Anotem: Benito Vilamitjana, Juan Gurrera, Bruno Palau, Sebastián León, Mateo Auxachs, i tants d’altres.
I en aquest carrer de la Rosa, va conèixer a qui va ser el seu professor de dibuix: Ramón Cerveto i Bestratén, pintor i escultor, pare d'una generació d'artistes. Tenia el taller en aquest carrer, en el nº 7.
En aquest carrer també podem buscar el nº 10 i veurem l'edifici que va ser el col·legi de la Consolació a partir de 1886. En aquest edifici veiem una urna amb la imatge de la Verge de la Rosa que presidia una de les principals entrades a la ciutat.
D'aquí ens dirigim de nou al pont de L’Estat per encaminar-nos vers la Casa Mare, on acabarem la nostra ruta.
​
NAVEGUEM?
Ara nosaltres ens quedem a terra. Encara que és un interessant passeig d'esbarjo i que ens pot acostar a l'experiència de María Rosa i les Germanes que van fundar a Mora d'Ebre.
Abans de creuar el pont, observem l’embarcador als peus del Mercat municipal. Des d'aquest moll ens podem imaginar el viatge de les primeres Germanes que amb María Rosa van fundar el primer col·legi amb un internat.
Des d'aquest costat del pont, abans de creuar el riu Ebre, veiem davant, a l'esquerra, l'església del Roser. En el presbiteri hi ha un mural amb la imatge de María Rosa Molas. L'església està oberta moltes hores al llarg del dia, segurament podrem entrar.
I si aixequem la vista, a l'horitzó podem admirar el Mont Caro. Amb els seus 1.442 metres d'alçada és el cim més alt de la província de Tarragona.
"Res hi ha res més bonic a la terra que les obres del Creador", deia María Rosa.
​
